FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llargues i ràpides les etapes d'un moviment de tropes i més curts els descansos. a marxes forçades [o a marxes dobles] Sense perdre temps. Estil o manera de caminar. marxa obliqua Marxa de l'individu que s'inclina a dreta o a esquerra, pròpia d'algunes patologies. Modalitat d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure, adonar-se, que (una persona o cosa) és tal o tal persona o cosa que ja ens era coneguda. Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués? El vaig reconèixer amb la veu, amb el caminar. El reconeixeria entre mil. Tu, pròdig? No et reconec. Examinar (algú o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davall 1. L'estora de sota la taula. Els veïns de sota nostre. Dur una samarreta de llana sota la roba. Dur un llibre sota el braç. Hem berenat sota un til·ler. Cantar sota el balcó d'algú. Nedar sota l'aigua. Caminar sota la pluja, sota el sol. Dormir sota les estrelles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ganes de sortir a caminar cada dia. Se m'ha contagiat la teva manera de parlar. Transmetre (a algú) una actitud o un comportament pel contacte i la influència exercida. Era una oradora tan eloqüent que contagiava l'auditori de curiositat i d'apassionament. El noi es va contagiar de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels fòcids, de cos allargat, amb extremitats aplatades adaptades a la natació, que li serveixen també, les anteriors, per a caminar en terra mig arrossegant-se, que habita les costes dels mars circumglacials de l'hemisferi nord fins al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, però t'avanço que ha guanyat el meu partit. Anar endavant, progressar. La processó avançava lentament. Ell avançava molt en els seus estudis. avançar a passos de gegant Caminar a passos de gegant. Marcar un temps que encara no és. El rellotge avança de mitja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Fer un pas endavant. Fer els passos llargs, curts. Caminar a passos iguals. anar a passos comptats Anar amb una lentitud mesurada. anar pas a pas A poc a poc, fent una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms. Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l'enemic a peu ferm. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aigua Ocell de la família dels cínclids, típic dels torrents muntanyencs, amb el plomatge impermeabilitzat que li permet capbussar-se i caminar per sota l'aigua (Cinclus cinclus). merla de bec groc Merla 1 . merla de pit blanc [o merla de collar] Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encongit, resolt. Semblança entre dues o més persones. Té un aire amb tu. Són germans i no en tenen l'aire. Petit atac de certes malalties. Un aire de feridura. Un aire de bogeria. Manera peculiar de moure's una persona en caminar, ballar o fer un exercici qualsevol. És molt [...]
